L'Efecte de les Interaccions Socials en el Comportament Col·lectiu: Flocking i Polarització d'Opinions

Com els virus, la informació, el coneixement i les emocions es difonen a través de la població, i les interaccions socials entre els individus poden donar lloc a un ric tapís de comportaments col·lectius. Normalment, nosaltres som capaços de determinar la manera en què els individus interactuen a nivell local. No obstant, entendre com el comportament emergeix com una característica global és molt més difícil i requereix nocions de sinergia i complexitat. Aquesta tesi investiga com les interaccions socials configuren el comportament col·lectiu en sistemes socials, centrant-se específicament en la dinàmica de flocking en grups d'animals i la polarització d'opinions en societats humanes. 

En el context del comportament animal, utilitzem xarxes socials per tal de representar les interaccions dins del flock. Ampliem la definició de models tipus Vicsek per explorar els efectes que les propietats estructurals de les xarxes socials tenen sobre l'estabilitat del flock. Les xarxes amb una heterogeneïtat més alta presenten un estat ordenat més resilient, mostrant un llindar de transició que divergeix, mentre que una heterogeneïtat més baixa fa que el sistema sigui més susceptible a pertorbacions externes, mostrant un llindar que convergeix a un valor finit. No obstant, si les interaccions de la xarxa tenen associats un pes, podem predir analíticament que el llindar de flocking també pot aproximar-se a zero, és a dir, un sistema que es troba sempre en la fase desordenada. Simulacions numèriques confirmen aquests resultats. Finalment, considerant xarxes socials animals reals, mostrem que les xarxes amb pesos heterogenis tendeixen a presentar una major sensibilitat al soroll, indicada per llindars de transició més baixos.

A continuació, en el context del comportament humà, abordem la dinàmica de formació d'opinions i la polarització des d'una perspectiva multidimensional. Amb aquest objectiu, utilitzem opinions empíriques respecte a molts temes diferents recollides per l'American National Election Studies. Mapejant les opinions dins d'un espai ideològic bidimensional, proporcionem una anàlisi detallada de com evoluciona la polarització ideològica al llarg del temps als Estats Units. Avaluem la creixent bretxa ideològica entre demòcrates i republicans durant els darrers 30 anys, destacant un augment de l'heterogeneïtat dins dels partits, especialment entre els demòcrates. Aquests resultats contradiuen la hipòtesi del partisan sorting, la qual suggereix que els partits s'han tornat ideològicament més homogenis en les últimes dècades.