Modelització de la despolarització explosiva d'opinió en temes interdependents

La polarització d'opinió, representada per l'aparició de diferents grups de persones amb opinions diametralment oposades i extremes respecte a un tema o un conjunt de temes, és una conseqüència nociva de la política actual que té un impacte negatiu en promoure la fractura política en el societat o dificultant la solució col·lectiva de reptes crítics de la societat. Per aquest motiu, l'estudi dels mecanismes que poden reduir la polarització d'opinió ha captat recentment l'atenció de la comunitat científica. Aquest esforç s'ha traduït en l'estudi del procés de despolarització, pel qual es pot reduir la polarització d'opinió mitjançant la influència social exercida entre els individus.

Anteriorment s'han considerat diversos models a la literatura, abordant els processos de despolarització, la majoria d'ells preocupats principalment pel cas de la polarització respecte a un únic tema. Tanmateix, la polarització d'opinió pot adoptar una forma més complexa quan es consideren diferents temes sobre els quals es pot formar una opinió. Un exemple popular el dóna la famosa brúixola política [https://www.politicalcompass.org/] representació de les actituds envers els eixos autoritari/llibertari i esquerra/dreta. És important destacar que poden estar presents correlacions entre l'opinió de diferents temes, que no es poden descuidar en una anàlisi teòrica del problema.

En un estudi recent publicat a Physical Review Letters, els investigadors Jaume Ojer, Michele Starnini i Romualdo Pastor-Satorras del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya han proposat un model analíticament manejable de la dinàmica d'opinió, el model de la brúixola social, en una espai de dos temes interdependents. Representaven aquest espai en coordenades polars, on l'angle representa l'orientació d'un individu respecte ambdós temes, i el radi expressa la força de l'actitud o la convicció dels individus. Aquesta representació polar permet, naturalment, formular el supòsit clau del model, és a dir, els fanàtics amb opinions extremes (gran convicció) poden ser menys propensos a canviar d'opinió que els individus amb poca convicció. Van observar que aquest model presenta una transició de fase d'un estat polaritzat inicial a un de despolaritzat o de consens, en funció de l'augment de la influència social. A més, van demostrar analíticament que la naturalesa d'aquesta transició depèn de la correlació entre les opinions inicials: les opinions no correlacionades desencadenen una despolarització de primer ordre, o explosiva, fins al consens, mentre que les opinions inicials correlacionades condueixen a una transició contínua de segon ordre.

Els investigadors van provar el seu marc teòric utilitzant dades reals d'opinions inicials polaritzades respecte a temes controvertits i interdependents. Es van basar en els Estudis electorals nacionals americans [https://www.electionstudies.org/] l'any 2016, en què es recullen enquestes d'opinió empíriques sobre temes controvertits a la població dels EUA. Per exemple, van trobar que les opinions respecte a la immigració i la diplomàcia militar no estan correlacionades i, per tant, pateixen una despolarització explosiva, mentre que la religió i les parelles del mateix sexe estan correlacionades i s'exhibeix una transició contínua al consens.