Xavier Navarro Bosque defensa la seva tesi sobre l’organització espacial i temporal de la pluja a l’àrea metropolitana de Barcelona

L’organització espacial i temporal de la intensitat de la pluja a Catalunya és molt complexa, fins i tot a petita escala com ara a l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment en els episodis de pluja intensa. El coneixement de les seves principals característiques és de gran importància des del punt de vista meteorològic i en moltes aplicacions, com ara la qüestió del drenatge urbà. Actualment la manera més precisa i fiable d’obtenir aquesta informació és a partir de les dades proporcionades per xarxes denses de pluviòmetres d’intensitat. L'àrea metropolitana de Barcelona, d’aproximadament 100 km² d’extensió, disposa d’una xarxa d’una vintena de pluviòmetres d’intensitat de tipus balancí que es troba operativa des de 1994, gestionada fins el 2013 per l’empresa Clavegueram de Barcelona S.A. (CLABSA), i actualment per Barcelona Cicle de l'Aigua S.A. (BCASA).

A partir de l’anàlisi de la temporalitat dels registres de la xarxa pluviomètrica urbana s’ha estimat la recurrència de les tempestes intenses a la zona, obtenint-se una actualització de les relacions d’intensitat-duració-freqüència a la ciutat, unes corbes que proporcionen informació relacionada amb l'origen i la evolució de la situació meteorològica que provoca la precipitació, i que són de gran interès en el camp de la hidrologia urbana. Un dels objectius més importants de les xarxes de clavegueram consisteix a desallotjar el més ràpidament possible els cabals d'escorrentia de la pluja caiguda en medi urbà, per tal d'evitar condicions de perillositat per als vianants i els vehicles en superfície, evitar danys materials i permetre, en general, el normal desenvolupament de les activitats ciutadanes. Per això, de cara al disseny d’aquestes xarxes i a l’avaluació de riscs, disposar de relacions acurades d’intensitat-duració-freqüència de la pluja és fonamental. També és interessant el coneixement de l’atenuació espacial de les intensitats de pluja amb la distància; un altre resultat d’aquesta tesi ha estat l’actualització dels factors de reducció areal de la ciutat, uns factors correctors que es fan servir per, a partir de quantitats de pluja registrades en un punt, inferir la quantitat equivalent sobre una àrea.

En la mateixa línia de contribuir a una millor gestió dels sistemes de drenatge de la ciutat per evitar inundacions superficials, s'ha realitzat un estudi de seguiment de tempestes analitzant el seu moviment i evolució sobre l'àrea urbana de Barcelona, presentant un catàleg de les diferents situacions observades durant els anys d'estudi. En el cas de pluges intenses, el moviment de les cèl·lules de pluja ha resultat predominant cap a l'E-SE, és a dir, cap a la costa. També s'ha trobat un segon grup de cèl·lules que es desplacen cap al N-NE, compatible amb un cert efecte de canalització produït per la Serra de Collserola, gairebé paral·lela a la línia de costa. Més del 80% de les velocitats detectades oscil·len entre 2 i 15 m/s.

Els efectes del canvi climàtic en la hidrologia degut a una possible futura intensificació del cicle hidrològic han de ser considerats per tal de prevenir problemes futurs en els sistemes de drenatge urbà. Les corbes d’intensitat-duració-freqüència podrien resultar alterades a causa d'un possible augment de les pluges intenses causat pel canvi climàtic. Les simulacions per al segle XXI que utilitzen models climàtics pronostiquen descensos importants en la precipitació total en l'àrea mediterrània, mentre que algunes projeccions dels models regionals mostren un possible augment de les pluges torrencials, amb episodis de precipitació més curts i més intensos. Aquests resultats estan indicant un canvi en el clima futur, amb una reducció substancial dels episodis de precipitació lleugera o moderada i, en canvi, un augment dels episodis de pluja intensa. En aquesta tesi s’han projectat i analitzat sèries futures de precipitació diària a l’àrea metropolitana de Barcelona sota quatre escenaris de canvi climàtic, fins el final del s. XXI, obtenint-se els canvis a esperar en el futur de les actuals corbes d’intensitat-duració-freqüència de la ciutat.